Skip to content Skip to footer

L’art capturat. Arxiu Històric Monumental de l’Arquitecte Gabriel Alomar i Esteve

45.00 

Tomàs Vibot

Col·lecció Ramon Llull, 23
ISBN: 978-84-16416-09-7
Encuadernació: Tapa dura
Format: 29 x 21 cm
Pàgines: 344

A la presentació, l’autor estudia amb rigor la figura de Gabriel Alomar Esteve (1910-1997), propietari de l’arxiu i personatge que conegué molt bé el Patrimoni Històric durant unes dècades essencials de la transformació de Palma. Ara descobrim el gran projecte de voler elaborar un Arxiu Històric Monumental amb la intenció que servís de catàleg per preservar un nombre indeterminat d’edificis, d’interiors senyorials i una gran varietat d’elements històrics. Era un projecte ambiciós que realitzava en col·laboració amb el també arquitecte Josep Ferragut Pou (1912-1968) i que quedà truncat quan morí prematurament aquest darrer. Tot i que els arxius difereixen en diversos aspectes –estan molt ben explicades les característiques de cada un per Vibot–, sembla que la intenció final era la mateixa. Si el material gràfic de Ferragut Pou estava fet per ell mateix -que era un bon aficionat al cinema i a la fotografia- i també per altres col·laboradors, el localitzat ara d’Alomar Esteve era del gran documentalista que fou el fotògraf Jeroni Joan Tous (1906-1983), el fons del qual, guardat al Museu de Mallorca, espera la catalogació i la seva corresponent obertura als estudiosos i al públic en general, com ell i la seva família havien desitjat. Amb aquesta publicació, Tomàs Vibot aconsegueix un èxit i una aportació molt valuosa per a l’estudi del nostre Patrimoni: completar el volum I, les fotografies que féu i guardà Josep Ferragut (Pollença, 2015), amb un volum II de material gràfic localitzat –més de 475 fotografies en blanc i negre– que ha estudiat, ordenat i presenta ara al públic. D’aquesta manera ens aproxima al gran projecte de catalogació històrico-monumental de dues figures senyeres de la nostra cultura del segle xx, els dos arquitectes que millor conegueren la ciutat en la seva època i tenien les possibilitats, la sensibilitat i la cultura per dur-ho a terme.

Dins aquesta reflexió hi ha l’origen de l’Arxiu Històric Monumental. Durant els anys que Ferragut actuà professionalment, això és, en el preàmbul i durant el boom turístic i el desarrollismo posterior, el patrimoni històric no era degudament valorat (quants cops apareix l’adjectiu “derribado” a la Palma de antaño de Rafael Ysasi!), tot i els esforços fets ja des de finals del segle xix per part d’intel·lectuals, historiadors i ar-quitectes, o d’entitats com ara la Societat Arqueològica Lul·liana. Els interessos espuris colcaven sobre els conservacionistes i, per tant, aquest arxiu tenia la intenció de posar en valor el bé o, si no s’arribava a temps per protegir-lo, que la lent de la càmera almanco n’hagués captat l’ànima.