L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a Llorito (Mallorca) 1924-1926. Els protagonistes i les seves veus

Andreu Ramis

Col·lecció Els Fiters, 61
ISBN: 978-84-19321-42-8
Encuadernació: Tapa dura amb sobrecoberta
Format: 17 x 24 cm
Pàgines: 232

Malgrat tot, en aquests plecs les referències a Llorito són més aviat poques en comparació amb les que hi ha d’Artà, Pollença, Sencelles o Binissalem, però completen amb alguns detalls les traces d’aquella missió pel poble. Sobretot, hi ha les còpies de les cançons cantades per Francisca Gelabert, que en aquells moments tenia 17 anys, i com ens explica Andreu Ramis en aquest llibre, va ser una de les millors informadores que els missioners pogueren trobar. D’ella, en aquests apunts, Samper hi anotà unes informacions lleugerament diferents de les que deixà a altres còpies de la missió: Treballa al camp. Sap cançons, però després de parlar-ne tota una tarda, no treguérem gaire profit. A l’hora de partir li entraren les ganes de cantar.

Aquests problemes amb els cantaires eren molt habituals. Els missioners s’havien d’enfrontar sovint als dubtes d’una gent i una societat que, com descriu poèticament l’etnomusicòleg Jaume Ayats, tenia un sòlid hàbit de cantar, i que per això mateix, no copsava la necessitat dels enviats de l’Obra del Cançoner per apuntar cançons, com si fos quelcom extraordinari que mereixés una atenció especial. Per altra banda, a molts dels informants, pagesos, menestrals, treballadors de fàbriques i de tallers, els causava certa inquietud el fet d’haver de cantar fora del seu context habitual, davant dos senyors externs, sovint a casa del capellà o del batle del poble, en una situació completament forçada que no acabaven d’entendre.

Amb el suport de