Carmona Palmer, Àngels
(1951, Palma). Vaig néixer un diumenge d’hivern a la barriada de Santa Catalina, quan la gent sortia del cine Progrés després de veure la pel·lícula “Las cuatro plumas”. El part va ésser casolà però no per ideologia sinó per necessitat; d’aquesta manera esbrinareu que ja emmagatzem molts anys a les meves butxaques i moltes experiències en el meu sarró de viatge. La meva educació es podria resumir en dues paraules: convent de monges i castellà. Anys de postguerra, de pobresa intel·lectual i severes repressions de tot tipus. Quasi quaranta anys de la meva vida vaig necessitar per assabentar-me que “Raimundo Lulio” era “Ramon Llull”. Aleshores vaig patir una mena de revolució interior que em va revoltar contra la meva educació i la meva ignorància. Fer el reciclatge per aprendre la meva pròpia llengua, estudiar la història que em robaren, investigar sobre les escriptores i els escriptors que desconeixia, acumular paraules en un quadern com si fossin un tresor, etc. Ara, bec de la font de Blai Bonet, gaudeix recordant la presència i el coratge de Josep Maria Llompart, m’agerman amb Maria Mercè Marçal, m’inquiet amb la prosa de Clarice Lispector o Djuna Bharnes, transgredesc amb Charles Bucowsky. La poesia per a mi, és l’essencialitat, la síntesi de la veritat que roman oculta en la vida quotidiana. Trobar diferents llenguatges per a dir les mateixes coses; enriquir el pensament i en conseqüència, el nostre món. Entre tot això ha publicat els següents llibres: “Poètica corporal” any 1999. Ed. El Tall; “Tres camins, un viatge” any 2003. ed. Di.7; “ Cicle del carboni” any 2005. El Gall Editor i “Funció púb(l)ica” any 2006 Ed. Can Sifre. També ha fet col·laboracions periòdiques a la revista de poesia S’Esclop.