Nārāyaṇa

De Nārāyaṇa, l’autor del Hitopadeśa, disposem de molt poca informació. L’única referència la trobem al final de l’obra, on es diu que va ser escrita pel savi Nārāyaṇa, que va treballar sota el patrocini d’un rei local anomenat Dhavalacandra. Els especialistes apunten que devia pertànyer al regne de Bengala.
És difícil saber amb exactitud en quina època visqué Nārāyaṇa, ja que tampoc podem fixar amb exactitud la data del Hitopadeśa. El primer manuscrit és del 1373, però s’entén que l’obra és força més antiga. Llegint les referències a altres obres que hi apareixen, hi ha qui s’aventura a datar-lo entre els segles ix i x.
La importància de la tradició oral a l’Índia i el poc valor que se li atorga en aquella cultura a la cronologia dels fets fa que sigui molt difícil la datació de moltes obres; gairebé sempre s’ha d’intentar una aproximació llegint els textos entre línies. D’altra banda, l’autoria de les obres té un valor molt relatiu en molts dels casos, ja que se sol limitar a recopilar, ordenar i com a molt reversionar material que s’ha transmès de generació en generació.