Cummings, e.e.
(Massachusetts, 1894-Conway, New Hampshire, 1962)
Edward Estlin Cummings (amb majúscula, encara) va néixer el 14 d’octubre de 1894 a Cambridge, Massachusetts. El seu pare, Edward Cummings, era una figura rellevant i públicament respectada, no sols en tant que professor de sociologia a Harvard, sinó també com a unitarian master, responsable de la South Congregational Church, de l’església unitarista americana. La seva mare, Rebecca Haswell Cummings, descendia d’una de les famílies més influents en els cercles polítics i religiosos de la comunitat.
Els seus dos progenitors són objecte d’atenció de Cummings, ja sigui en el text autobiogràfic i: six nonlectures, ja sigui en composicions poètiques.
A partir de 1907, Cummings estudia a la Cambridge Latin School, i el 1911 ingressa a la Universitat de Harvard. Com que és un dels principals centres de la vida acadèmica americana de l’estat, Harvard esdevé per al poeta un mitjà d’autodescoberta i d’enriquiment personal, tal com explica ell mateix a l’esmentat text autobiogràfic. No obstant això, els cercles socials que graviten entorn del prestigi de Harvard són blanc de la censura cummingsiana.
El 1917, Cummings s’allista com a voluntari a la «Norton-Harjes Ambulance Corps». En el viatge de Nova York a París, coneix William Slater Brown, un altre voluntari, de qui es farà amic. Quan són interceptades cartes de Brown per als Estats Units, expressant una actitud pacifista i descrivint en termes no gaire elogiosos les tropes franceses, Cummings s’autoinculpa per desfer l’equívoc relatiu a la seva implicació en el cas. És, mentrestant, considerat còmplice de Brown i tots dos són acusats d’espionatge.
La lleialtat a Brown acaba per valer-li la reclusió a la presó de La Ferté Macé entre el 21 de setembre i el 21 de desembre de 1917, vivència que l’autor plasmarà a The Enormous Room.
El 1923, e. e. cummings –així, en minúscules– publica el seu primer volum de poesia, titulat Tulips & Chimneys, al qual seguiran títols com ara Tulips & Chimneys, And, XLI Poems, W, CIOPW.
El 1933, cummings rep una borsa Guggenheim i viatja a París i, més tard, a Tunísia. El 1933 és també l’any de la publicació d’Eimi, diari del viatge a Rússia, que el poeta havia fet dos anys abans.
L’any 1938 veu la llum Collected Poems, el títol enganyador del qual correspon a una selecció de la poesia editada anteriorment. El 1940, Cummings publica 50 Poems i, al cap de quatre anys, 1×1.
El 1951, li és concedida la segona borsa Guggenheim i el poeta viatja per Europa, on visita París, Venècia, Florència i Atenes, i entre 1952 i 1953 pronuncia, a la Universitat de Harvard, el conjunt de sis conferències posteriorment publicades amb el títol i: six nonlectures. En aquesta obra, el registre autobiogràfic sustenta algunes de les seves afirmacions més importants sobre la poesia i la creació poètica.
La publicació de Collected Poems, 1923-1954 consagra el poeta en l’àmbit de la literatura americana i determina un gir en la crítica, que comença a ponderar més seriosament el conjunt de tradicions –en especial, la romàntica– que condiciona l’avantguardisme cummingsià.
L’any 1958, apareix 95 Poems i cummings és guardonat amb el premi «Bollingen». I el 1959 el poeta rep una borsa de la Fundació Ford, que li permet de viatjar, fins a l’any següent, per Irlanda, Itàlia i Grècia.
El poeta mor el 3 de setembre de 1962 a Conway, New Hampshire, deixant el manuscrit de 73 Poems que serà, pòstumament, editat el 1963.
