Els goigs. Pietat i cultura popular a Mallorca (segles XVII-XIX)

Francesc Riera Vayreda

Santiago Cortès i Forteza

Col·lecció Ramon Llull, 36
ISBN: 874-84-19321-53-4
Encuadernació: Tapa dura amb sobrecoberta
Format: 22,5 x 28,5 cm
Pàgines: 438

Sinopsi

Els goigs són composicions poètiques de gènere líric, escrites en alabança a la Mare de Déu o dels sants, i destinades a ser cantades, especialment, en llurs festes. Aquests escrits poètics, de la literatura llatina medieval, són fruit d’una llarga tradició que es remunta al segle xii. Els primers goigs exaltaven els successos rellevants de la vida terrenal de Maria (l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels mags, anunci a Egipte de la tornada a Natzaret, Jesús en el temple entre els doctors, el miracle de la boda de Canà, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció). Menys sovint fan referència a la seva vida celestial que deriven d’un himne llatí atribuït a Tomàs de Canterbury, que comença dient Gaude flore virginali…I en trobem una traducció catalana molt literal al Cançoner de Joan Berenguer de Masdovelles: «Alegra’t flor virginal…».

La mateixa litúrgia adopta fórmules especials per a l’ofici diví i misses pròpies dels cinc o set goigs que tingueren difusió a Europa i, en especial, als països catalans, on són documentats d’antic.

Al Missal mallorquí (1506) figura la missa dels set goigs de la Mare de Déu (septem gaudia in honore Beate Marie Virginis), que es digué fins al Concili de Trento (1542-1562).

Els Gaudia Beatae Mariae Virginis foren traduïts a les llengües romàniques i germàniques. Ben aviat, alguns poetes imitaren aquests Gaudia i escrigueren les seves composicions en llengua materna. Ramon Llull fou un dels primers a escriure’n i, a més, assenyala el to de com s’han de cantar. En el Llibre vermell de Montserrat també hi trobem composicions molt antigues, una d’elles és la Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català en ball rodó, del segle xiv.

A poc a poc van prenent força, sobretot, els Goigs de la Mare de Déu del Roser i els primers que s’imprimiren s’atribueixen a sant Vicenç Ferrer.