Del quadern d’adam

Miquel Rayó

Col·lecció Truc i Baldufes, 71
ISBN: 978-84-19321-14-5
Encuadernació: Rústica
Format: 14 x 21 cm
Pàgines: 60

Sinopsi

El llenguatge humà és idea i veu, i alè. O no. O més coses. De vegades, el llenguatge és també misteri, deliri, clam, rialla. Del quadern d’Adam podria ser com una plagueta de pràctiques de lectura poètica. De lectura en veu alta, però. L’absència de puntuació convida el lector, la lectora, a crear ritmes propis d’expressió, la pauta dels quals només pot ser marcada per la respiració de cadascú en cada moment de la lectura. D’altra banda, el present poemari insisteix en els temes i les preocupacions de l’autor: la imperativa compassió pels fets humans, l’astorament davant la bellesa diversa de les formes i dels elements de la naturalesa, les evocacions de lectures influents, l’efecte sobre l’observador de les petites coses de la vida pròpia i quotidiana, la dificultat permanent de l’escriptura, la inquietud per l’adéu definitiu previsible i pel silenci inevitable que vendrà.

Fragment

Parl avui del camí i de l’esperança i de la fosca i dels borinos mir el cel i els estels són com capcers de paperines quan els veuen els cetacis i en xuclen el foc per fer-se bèsties lluminoses dins la mar i deixen després un rastre rere seu i arriben al sender i passen amb un plor tendre en l’ull greixós miren el que sóc i s’acomiaden i qued sol i en el camí els romanins perfumen l’aire si l’ensum sóc picarol de qualque ovella el xotet blanc passa fred no em tem sóc com ell solitari en el pas que baixa des dels cingles esper la cançó sense veu no hi ha prodigis